La quarta vidual

Per entendre el concepte, la quarta vidual és la institució que té com a finalitat principal la de compensar el cònjuge vidu pel desequilibri econòmic causat per la defunció del seu cònjuge, i per això se li reconeix el dret a obtenir una part de l’herència per a la satisfacció de les seves necessitats.

‍

Un dels canvis importants introduïts per la llei 46/2014, del 18 de desembre, de la successió per causa de mort, és l’ampliació del concepte de quarta vidual al membre supervivent d’una unió estable de parella, a més a més del cònjuge vidu.

‍

La llei reconeix el dret a obtenir una quantitat per atendre les necessitats del cònjuge o convivent d’unió estable de parella, fins a un màxim de la quarta part de l’actiu hereditari del causant. La quarta vidual no és un dret legitimari, per tant, per obtenir el seu benefici s’ha de reclamar als hereus del causant després de l’obertura de la successió d’aquest. El cònjuge o el convivent en unió estable de parella que reclami aquest dret successori, haurà de demostrar que els seus recursos econòmics són insuficients per a satisfer les seves necessitats. En base a aquestes consideracions, cal qualificar la quarta vidual com un substitut del dret d’aliments.

‍

Per determinar dites necessitats, cal tenir encompte el nivell de vida de què gaudia el cònjuge o el convivent en unió estable de parella durant la convivència, com també la seva edat, la seva salut, salaris o rendes que estigui percebent i altres circumstàncies rellevants. El titular del dret no podrà reclamar la quarta vidual si, després de la mort del causant, hi renuncia de forma expressa o tàcita, o bé si es torna a casar o conviu en unió estable de parella amb una altra persona. Tampoc hi tindrà dret si al moment de l’obertura de la successió hi havia pendent un procediment de nul·litat del matrimoni, de divorci o de separació, fins i tot en cas de separació de fet.

‍

‍

Per calcular la quarta vidual, s’ha de tenir en compte el valor dels béns relictes en el moment de la mort del causant, descomptar el valor dels béns de l’herència atribuïts al cònjuge vidu o al convivent en unió estable de parella i, s’hi afegeix el valor dels béns donats o alienats a títol gratuït pel causant, sense incloure les donacions fetes al cònjuge vidu o al convivent.

‍

La pretensió per a reclamar la quarta vidual prescriu al cap de quatre anys de la mort del causant.

‍

Natàlia Canut Fernández

jurista